eLS NOSTRES VESTITS
La roba tradicional eivissenca destaca tant per la senzillesa del vestit de l'home en comparació amb el de la dona, molt més cridaner, com per la seva originalitat i grau de puresa que manté: hi ha gent que per ballar porta peces de roba heretades que compten amb més de dos-cents anys d’antiguitat.
S’ha de distingir entre la roba per a la dona i la roba per a l’home, ja que varia depenent de l'època a la qual pertanyen.
S’ha de distingir entre la roba per a la dona i la roba per a l’home, ja que varia depenent de l'època a la qual pertanyen.
Per a la dona
Gonella negra. És la vestimenta més antiga, de la qual existeixen referències documentals que daten del segle XIII si bé, es data de finals del segle XVII. Es tracta d'un vestit estret confeccionat amb llana i lli, cobreix del pit fins als peus, i s'adorna amb un davantal brodat a la part superior amb figures geomètriques tan llarg com la gonella i del mateix teixit, cenyeix el cos un curt gipó amb mànigues postisses brodades a la part del puny i cordades amb botons de plata o vetes de color.
Aquest vestit s'acompanya d'un mantó blanc brodat el qual es col·loca sobre les espatlles, al cap portaven una espècie de gorret obert per la part posterior que permet mostrar la trena de la dona anomenat cambuix i un capell de feltre negre, s’adorna el pit amb una emprendada de coral i plata que consisteix en un rosari, una joia i una agustinada (que són collarets fets de grans de coral i nacre).
Amb el temps aquest vestit va anar modificant-se: passant d'un mantó blanc a un mantó groc, d'un cambuix a un mocador blanc de randa, quadrat i sense capell i també va començar a lluir-se amb la gonella negra l’emprendada d’or, en lloc de la de coral i plata.
Aquest vestit s'acompanya d'un mantó blanc brodat el qual es col·loca sobre les espatlles, al cap portaven una espècie de gorret obert per la part posterior que permet mostrar la trena de la dona anomenat cambuix i un capell de feltre negre, s’adorna el pit amb una emprendada de coral i plata que consisteix en un rosari, una joia i una agustinada (que són collarets fets de grans de coral i nacre).
Amb el temps aquest vestit va anar modificant-se: passant d'un mantó blanc a un mantó groc, d'un cambuix a un mocador blanc de randa, quadrat i sense capell i també va començar a lluir-se amb la gonella negra l’emprendada d’or, en lloc de la de coral i plata.
Gonella blanca. Datat al segle XVIII i XIX, en ell canvien els colors i els materials però les peces són les mateixes que les de la gonella negra. La gonella passa a ser de fil o cotó blanc i trencada. Per donar volum a aquest vestit per sota es duen els rifacos brodats, que varien en número depenent del poder adquisitiu de la família, arribant a ser fins a dotze. Les mànigues eren fetes també de cotó, amb un puny ample brodat adornades amb botons d’or i el davantal de seda guarnit a vegades amb petits brodats florals.
El mantó que acompanya aquest vestit sol ser de color fosc i porta una franja de flors pintades o un mantó de seda groc. Al pit porta una emprendada d’or, formada per una creu, una joia, cordoncillo, collarets i adreç.
El mantó que acompanya aquest vestit sol ser de color fosc i porta una franja de flors pintades o un mantó de seda groc. Al pit porta una emprendada d’or, formada per una creu, una joia, cordoncillo, collarets i adreç.
Gonella de color. Similar a la gonella blanca però confeccionat amb teles de colors. Aquest vestit data des de el segle XIX fins als nostres dies on encara podem trobar alguna dona abillada amb ell.
Porta un mantó triangular i amb fleca, de davantal, n’hi ha de dos tipus: el curt, que es pot dur amb o sense emprendada, i el llarg, que es du sempre sense prendes i amb el capell de flocs. El mocador de cap és de seda, tot i que n’hi ha d’altres tipus, com el mocador groc i el de sedalina.
Porta un mantó triangular i amb fleca, de davantal, n’hi ha de dos tipus: el curt, que es pot dur amb o sense emprendada, i el llarg, que es du sempre sense prendes i amb el capell de flocs. El mocador de cap és de seda, tot i que n’hi ha d’altres tipus, com el mocador groc i el de sedalina.
Vestit de formenterera. Es tracta d'una variació de la gonella de color, pròpia de l'illa veïna de Formentera.
La seua diferència més significativa és que en comptes de portar mantó, porta un jaquetó negre i, al cap, en comptes de mocador de color, porta un mocador negre amb la vora brodada amb flors de colors.
La seua diferència més significativa és que en comptes de portar mantó, porta un jaquetó negre i, al cap, en comptes de mocador de color, porta un mocador negre amb la vora brodada amb flors de colors.
Per a l'home
La vestimenta de l'home data de les mateixes èpoques que la de la dona i des de la més antiga a la més recent son les següents:
Vestit de llana negra. És el vestit més antic, format per calçons negres de llana i lli, amples a la cintura que arriben fins al turmell, on s'estreteixen. Camia blanca de lli o cotó, jupetí i jaquetó negres, adornats per botons de plata i barret de color vermell amb la girada negra.
Vestit de drap. Format per calçons i camia de coll alt de drap blanc, amb el·laborats brodats al voltant dels punys i el coll. S'acompanya de toca enrollada a la cintura, per damunt els calçons per fer-los aguantar, mocador al coll i barret i de vegades també acompanyat de jupetí amb botons de plata.
Justet. Vestit blanc de fil de cotó més senzill que l'anteriorment descrit, sense brodats i sempre acompanyat de toca, mocador, barret i jupetí amb botons de plata.
Vestit de camisola. És el nom que descriu la mudada d’època més actual. Està format per uns calçons amb forma de campana, de colors foscos, camisa de cotó o fil blanc, camisola, que és com una camia ample que només corda amb un botó al coll, feta amb el mateix teixit que els calçons, i un capell de feltre d’ala ampla.
Tant per a la dona com per a l'home, de calçat n'hi ha de dos tipus: espardenyes i sabatilles.
Les espardenyes estan fetes de sola de llata d’espart i coberta de pita, generalment emblanquinades. Les dones porten espandenyes “de morret” o "capelleta", que a diferència de les de l'home tenen el morro tapat.
Les sabatilles, també estan fetes de sola d’espart però la coberta és de lona.
Les espardenyes estan fetes de sola de llata d’espart i coberta de pita, generalment emblanquinades. Les dones porten espandenyes “de morret” o "capelleta", que a diferència de les de l'home tenen el morro tapat.
Les sabatilles, també estan fetes de sola d’espart però la coberta és de lona.
