SA NOSTRA MÚSICA
Es desconeix l'origen de la música del folklore eivissenc, la seua antiguitat ve determina pels instruments que es fan servir. Tots ells de vent i percussió, fabricats artesanalment amb materials propis de l'illa, que com a peculiaritat sempre són utilitzats per l'home.
El tambor i La flaüta.

El tambor és l'instrument que marca el ritme. Fet d'un tronc de fusta de pi previament buidat, pintat o gravat a la seua cara exterior. Les pells que es fan servir pels taps són d'anyell, cabrit o conill.
D'uns dos pams de llarg, la flaüta, acompanya el tambor durant les ballades i peces instrumentals anomenades "gaites". Feta de baladre, gravada amb figures geomètriques o motius vegetals, té unicament tres forats, dos a dalt i un a baix, l'embocadura pot ser de la mateixa fusta o d'estany.
D'uns dos pams de llarg, la flaüta, acompanya el tambor durant les ballades i peces instrumentals anomenades "gaites". Feta de baladre, gravada amb figures geomètriques o motius vegetals, té unicament tres forats, dos a dalt i un a baix, l'embocadura pot ser de la mateixa fusta o d'estany.
Les castanyoles.

Tenen la particularitat de ser les més grans conegudes, fetes de fusta de ginebre, buidades al seu interior per aconseguir més resonància i, de la mateixa manera que la flaüta, gravades amb formes geomètriques o vegetals. Acompanyen al ballador en els seus balls i al tambor i la flaüta a les "gaites".
L'espasí.

Amb un so semblant al triangle d'una orquestra, és l'únic instrument metàlic. Sembla una espasa sense empunyadura i es colpeja amb una varilla metàlica.
Altres instruments que s'han utilitzat al llarg dels anys són: la xeremia (molt utilitzada pels pastors), el bimbau i el calatrec, si bé aquests no eren utilitzats a l'hora de ballar.
Cal mencionar també la canço eivissenca, mai utilitzada a l'hora de ballar. N'hi ha de dos estils: canço glosada i canço redoblada.
La primera és una composició curta de quatre versos improvisats, que sol cantar-se amb una melodia senzilla i animada. De temàtica variada amb predomini de xacoteres i satíricas que solen tractar temes d'actualitat en to irònic o de broma.
La cançó redoblada és una composició més llarga amb un ieu-ieu gutural característic cada dos versos. Es divideix amb cobles que són blocs que descriuen un determinat tema. És una cançó que, a diferència de l'anterior, s'acompanya rítmicament amb el tambor.
Cal mencionar també la canço eivissenca, mai utilitzada a l'hora de ballar. N'hi ha de dos estils: canço glosada i canço redoblada.
La primera és una composició curta de quatre versos improvisats, que sol cantar-se amb una melodia senzilla i animada. De temàtica variada amb predomini de xacoteres i satíricas que solen tractar temes d'actualitat en to irònic o de broma.
La cançó redoblada és una composició més llarga amb un ieu-ieu gutural característic cada dos versos. Es divideix amb cobles que són blocs que descriuen un determinat tema. És una cançó que, a diferència de l'anterior, s'acompanya rítmicament amb el tambor.